A Cel Obert establirà un tema vehicular a cada una de les edicions amb la intenció de generar vincles entre les diverses intervencions efímeres. Per aquest motiu el jurat valorarà, entre d’altres aspectes, l’adequació dels participants amb la temàtica proposada així com l’originalitat i la qualitat a l’hora de copsar-ne el concepte; ja sigui aquest entès d’una manera literal o metafòrica.

El tema d’aquesta edició és: Contraposicions

contraponer.
(Del lat. contraponĕre).
1. tr. Comparar o cotejar algo con otra cosa contraria o diversa.
Font: Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española

Blanc i negre o buit i ple són parelles de contraris. Quan pensem en aquests tipus de binomis els situem l’un a les Antípodes de l’altre. Els representem com si fossin enemics que no es reconciliaran mai.

Efímer i etern; o una cosa o la seva contrària, però creiem que mai no podran ser les dues a la vegada perquè així ens ho ensenya la lògica. És legítim que ho intuïm així. No obstant això hi ha altres maneres de procedir. Hi ha contraris, per exemple, que poden arribar a dialogar i a trobar-se, poèticament si s’escau, en un punt.

Cel i Terra, les contraposicions, parelles de ball d’elements que divergeixen d’alguna manera o altra, però també contraposicions com a combat entre determinats conceptes i els seus contraris.

Moviment i quietud poden contraposar-se harmònicament i també dramàticament. I aquest és el tema d’aquesta edició, la manera de compondre’l és a les vostres mans.