A Cel Obert estableix un tema vehicular a cada una de les edicions amb la intenció de generar vincles entre les diverses intervencions efímeres. Per aquest motiu el jurat valorarà, entre d’altres aspectes, l’adequació dels participants amb la temàtica proposada així com l’originalitat i la qualitat a l’hora de copsar-ne el concepte, ja sigui entès d’una manera literal o metafòrica.

El tema de l’edició de 2017 és: Perspectiva

1 f. [LC] [AR] Representació geomètrica dels objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional.
2 f. [LC] [AR] Vista d’un conjunt d’objectes que dóna una impressió de distància.
Font: Diccionari Institut dels Estudis Catalans.

4. f. Representació enganyosa i fal·laç de les coses.
5. f. Punt de vista des del qual es considera o analitza un assumpte.
6. f. Visió, considerada en principi més ajustada a la realitat, que està afavorida per l’observació ja distant, espaial o temporalment, de qualsevol fet o fenomen.
Font: Diccionario de la Real Academia de la Lengua Española

La perspectiva és un concepte, com a mínim, doble. És la tècnica que utilitzem per representar i és el resultat d’aquesta representació. Podem afirmar que és recorregut i és final, és procés i també és propòsit.

Per analogia, diem perspectiva al punt de vista des del qual observem les coses. Les persones percebem la realitat de manera diferent a mesura que anem creixent: quan som nens ens sembla que aquell edifici de la cantonada és gegant. Poc a poc, i al fer-nos grans, la percepció que tenim de l’edifici varia.

La resta d’animals experimenten aquests canvis de la mateixa manera que nosaltres i això els proporciona un punt de vista diferent de la realitat: no percep igual el món un cargol que repta, una papallona que voleia, un peix sota l’aigua o un ocell que planeja.

La perspectiva és, per tant, un fenomen natural i divers, evolutiu i progressiu, canviant i dinàmic.