Espai: Pati del Convent de les Carmelites Descalces
Situació:  Ctra. de Xerta, 169, Jesús. Tortosa


Els arquitectes Guillem Bargues i Adrià Llorens s’han unit amb l’arquitecte Jaume Pla, per donar resposta a l’encàrrec plantejat per A Cel Obert.

En Guillem, arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València, ha col·laborat amb despatxos de renom internacional com Dorte Mandrup a Copenhague, Lagula Arquitectes i Josep Llinàs Arquitecte a Barcelona. Juntament amb l’Adrià, actualment desenvolupa la professió d’arquitecte.

L’Adrià, arquitecte per l’Escola Superior d’Arquitectura La Salle, és professor de l’assignatura Sistemes de representació de la mateixa universitat.

En Jaume, també arquitecte per l’Escola Superior d’Arquitectura La Salle, és professor a l’assignatura Arquitectura accessible i a l’àrea d’implantació BIM de la mateixa universitat. També col·labora amb entitats culturals i de difusió de l’arquitectura, fent de secretari de l’AJAC (Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya) i de coordinador del festival 48h Open House Barcelona.

A més a més, en Jaume i l’Adrià són membres de l’AIA Continental Europe – l’American Institut of Architects European Chapter, on col·laboren activament amb l’àrea d’“Emerging Professionals”.

La intervenció Vértigo ajuda a recordar que les coses comuns, habituals, sinceres, bàsiques i elementals són fabuloses. Pretén ajudar-nos a trobar la forma de destacar les qualitats preexistents, on la llum i el color esdevenen els millors aliats. Es considera que la millor forma per fer entendre les particularitats d’un lloc és transformar la manera de percebre’l i, així, poder descobrir tots els seus detalls. Canviant la llum, ens parem a observar cada racó que fins llavors donàvem per conegut. El volum perd la seva referència de color material per redibuixar-se com un objecte conceptual, amb el qual podem descobrir nous mons.

Per donar forma al projecte dins la temàtica proposada, els autors han pres com a referent la pel·lícula Vértigo d’Alfred Hitchcock. Allí tot està planificat al voltant de les sinèrgies entre color i pla: la distribució del color a l’enquadrament de la càmera genera la forma i els conceptes simbòlics que la ment atribueix a cadascun d’ells; mou el destí dels protagonistes. El color es transforma en un nou personatge, atorgant-li un paper principal que dona veu a les voluntats del director. Ens explica el desig, l’obsessió i el sofriment pel qual passen els personatges durant el film. Emocions que totes elles podrien definir-se dins la pròpia paraula “passió”, que inclou tots aquests estats.