Màrius Domingo Urbaneja és enginyer per la UPC i doctor per la URV, crític d’art i comissari independent. Forma part del comitè de redacció de la revista Artiga (art i pensament contemporani), és col·laborador habitual de la revista d’art Bonart i gestor del web Altacapa.com des de l’any 2007.

Manuel Pérez Saavedra, alacantí establert a Tarragona des de 2001, es va formar com arquitecte a València i Dinamarca, especialitzant-se en patrimoni per la UPC. Abans d’instal·lar-se a Tarragona va col·laborar amb arquitectes a Croàcia i el Brasil. Actualment és soci del despatx D2arq i vocal de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

El reflex, la realitat com a metàfora.

Una intervenció mínima, subtil, basada en la construcció d’un mirall d’aigua. Es tracta de fabricar una ficció, una perspectiva poc habitual que juga amb l’espai i el fa gegant, immens. El pati de l’edifici es reflecteix sota els nostres peus i ens produeix la il·lusió de continuïtat, d’infinit. La realitat i la ficció es toquen en aquest punt, i l’observador té la sensació de flotar, de levitar. Un somni fet realitat. La bellesa de les columnes, llargues i esveltes, que creixen cap al cel, s’enfonsen ara prolongant la perspectiva cap a un lloc desconegut fins aquest moment. Però aviat comprovem que tot és mentida, un petit corrent d’aire mou la superfície de l’aigua i algunes ones, molt petites, pràcticament imperceptibles, trenquen la màgia del moment. De nou el que és permanent s’imposa, el misteri desapareix i comprovem que els somnis són breus, efímers. Llavors entrem a la cambra fosca i la realitat novament qüestiona el que tenim al davant, el que està a sota passa a ocupar un lloc a la part superior. On estem? El món capgirat!