Meritxell Solé Figueras i Jordi Martínez Píñol són amics i companys des que fa ja vint anys van començar a estudiar Arquitectura a l’ETSA de Barcelona.

La Meritxell és de Torredembarra i actualment té el seu propi despatx d’arquitectura i gestió. És una enamorada de l’art i una experta autodidacta en l’ús del color en l’arquitectura.

En Jordi és de Tivenys i actualment viu a Barcelona. Treballa en empreses d’arquitectura i construcció, a la vegada que comparteix l’amor per l’art de la Meritxell.

Junts realitzen activitats per escapar de la monotonia del dia a dia com, per exemple, viatjar, explorar l’art anant d’exposicions o presentar-se a concursos com aquest.

Ens proposem una anàlisi global dels diferents significats de la paraula perspectiva, donant resposta a cadascun d’ells a través de la interacció amb la instal·lació.

Aquesta es presenta en primer moment com un engany, una representació fal·laç del que més tard es revelarà com a text, que incomoda i apel·la a l’espectador obligant-lo a buscar un sentit d’allò que està veient.

En un esforç per captar l’atenció del visitant, s’utilitza la més clàssica de les interpretacions de la perspectiva, es representa una imatge bidimensional sobre l’espai tridimensional. 

A través de la circulació perimetral pel claustre, es descobreix un escrit que al·ludeix al concepte de perspectiva com a visió distant i reflexiva de la realitat.