Meritxell Solé Figueras i Jordi Martínez Píñol són els autors de la proposta “Espai – Temps”, per al pati de la Puríssima. Són amics i companys des que fa ja vint anys van començar a estudiar arquitectura a l’ETSA de Barcelona.

Meritxell Solé Figueras és de Torredembarra, amb experiència en diferents estudis, actualment té el seu propi despatx d’arquitectura i gestió. És una enamorada de l’art i una experta autodidacta en l’ús del color en l’arquitectura.

Jordi Martínez Piñol és un tivenysenc exiliat a Barcelona, on treballa en empreses d’arquitectura i construcció ja fa uns quants anys i comparteix l’amor per l’art de Meritxell.

Junts intenten seguir en contacte amb aquest món a través d’activitats que escapen de la monotonia del dia a dia: des d’un viatge, la visita a una exposició, o presentar-se de tant en tant a un concurs…

La intervenció “Espai-Temps” neix de la voluntat de donar resposta a l’espai escollit i al tema d’aquest any, el temps.

L’obra d’art per definició intenta escapar del temps, romandre inalterable i transcendir als seus creadors. Incorporar el temps a l’art és una contradicció que fa reflexionar sobre l’esdevenir de les coses i el paper de l’obra en si mateixa, alliberada de la intervenció humana.

Un gran cub de gel ocupa l’espai central del pati. A mesura que passa el temps i es desglaça la figura, es produeix l’intercanvi temps-espai. L’obra cedeix el volum ocupat per ella fins desaparèixer.

La variació gradual dels límits de la matèria crea una successió de figures inesperada amb la qual pot interaccionar el visitant, convertint-se en un agent més del procés transformador.

La creació estricta, geomètrica i artificial es deforma i destrueix amb el pas i les inclemències del temps. S’erosiona fins convertir-se en aigua que desapareix i es fusiona un altre cop amb el món natural.