Espai: Passatge Franquet
Situació:  Carrer Ciutat, 5


Sergi Roca i Nuria Hernandez són dos arquitectes formats a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Les seves respectives carreres professionals els han portat a viure a Londres on han trobat resposta creativa i professional a totes les seves passions com són, a part de l’arquitectura, l’art, la ciència i el disseny de producte i moda. Han participat conjuntament en concursos d’arquitectura i intervencions efímeres.

Sergi Roca, nascut i criat a Tortosa, va treballar en despatxos d’arquitectura reconeguts internacionalment com EMBT, Pinearq, i Batlle i Roig Arquitectes, on va desenvolupar la seva faceta de projectista a gran escala i paisatgista. Actualment resideix a Londres i treballa a la companyia americana HKS, reimaginant l’experiència de l’usuari en el sector de l’esport i l’entreteniment.

Nuria Hernandez, de Barcelona, treballava a Batlle i Roig Arquitectes, però en adonar-se que la seva vocació era més científica i investigadora, va decidir traslladar-se a Londres per cursar un doctorat sobre neuroarquitectura, la ciència que estudia la influència que genera l’entorn al cervell, a l’estat d’ànim i al comportament del ésser humà. Actualment, està centrant els seus estudis en la influència de la il·luminació en persones situades dins de l’espectre autista. Nuria compagina l’activitat acadèmica amb el disseny de productes i accessoris de moda per a la marca pròpia, Kiwi+Pomelo.

El vent és un element molt característic de les Terres de l’Ebre que, tot i no ser físicament palpable, el sentim i veiem quan interactua amb els elements que mou al seu ritme.

El vent parla amb el seu llenguatge particular i el passatge Franquet és l’escenari idoni per mostrar-ho. La seva geometria i orientació actuen com a xemeneia, forçant l’entrada i sortida d’aire. Per aquest motiu, es proposa realitzar una escultura cinètica amb material lleuger i reflectant, capaç d’adaptar-se al moviment i a la velocitat del vent, tot donant-li forma i veu. Una suau brisa és suficient per activar aquest engranatge que canvia per complet la percepció de l’espai. Tant el moviment d’aquests elements, com el de les seves ombres i reflexes sobre les superfícies del passatge i sobre els visitants, provoquen la immersió total en una intervenció que s’encarrega de fusionar arquitectura i elements de la natura.