*Instal·lació invitada pel Projecte Transefímers de la Xarxa Transversal

L’equip que presenta l’obra Crescendo al pati del Palau Despuig està format per Javi Albo, Judit López, Marta López, Josep Rotger i Xavier Solsona, tots ells arquitectes i membres del Grup d’Investigació i Recerca AIEM (Arquitectura, Energia i Medi Ambient) de l’ETSAB-UPC (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya).

L’AIEM és un equip multidisciplinar format per arquitectes, enginyers, físics i estudiants de darrers cursos de grau i postgrau. Treballen en diferents àmbits de l’arquitectura, un d’ells enfocat als projectes efímers, comptant amb la participació en diferents festivals d’intervencions temporals.

La realització Gotes de llum sobre l’empedrat (Jardins de Llum, Manresa 2016) proposava uns regalims de gotes de llum que s’escolaven entre les escletxes de les llambordes, posant en valor l’escala existent. Aquest projecte va obtenir un diploma en els Premis Emporia 2016, Premis Nacionals d’Arquitectura Efímera.
A l’instal·lació Lavaregam (Lluèrnia, Olot 2016), el muntatge d’il·luminació sobre el tema Llum i Foc recreava la lava d’un volcà en erupció dins un pou de clavegueram. Aquest projecte es va emportar el Premi Emporia d’Or 2016 a la millor instal·lació efímera.

Les darreres intervencions són Reculllallum (Jardins de Llum 2017) i una proposta per a Lluèrnia 2017 que es podrà visitar durant la seva propera edició.

Sabem que una persona o un objecte conegut, quan més lluny es troba de nosaltres, més petit el veiem. Aquesta percepció ens permet apreciar visualment les dimensions de l’espai i les mides de les coses, enteses a través de la perspectiva. Utilitzant les seves lleis, ens proposem canviar la percepció de les mesures d’alguns objectes per crear una il·lusió òptica que modifiqui la percepció de l’espai.

Aprofitant l’oportunitat de trobar-nos al pati del Palau Despuig (que acull l’Escola i Conservatori de Música de Tortosa) hem escollit el terme musical “crescendo”, amb la voluntat d’expressar que l’escalinata de pedra és molt més llarga del que sembla.

Això ho aconseguim forçant la fuga de l’escala amb una catifa que disminueix la seva amplada progressivament, manipulant l’alçada i el nombre d’esglaons de l’escala existent i, per últim, amb unes siluetes de persones que potencien l’efecte òptic fent-se petites mentre acompanyen l’escala en la seva nova dimensió.