A Cel Obert establirà un tema vehicular a cada una de les edicions amb la intenció de generar vincles entre les diverses intervencions efímeres. Per aquest motiu el jurat valorarà, entre d’altres aspectes, l’adequació dels participants amb la temàtica proposada així com l’originalitat i la qualitat a l’hora de copsar-ne el concepte; ja sigui aquest entès d’una manera literal o metafòrica.

El tema de l’edició 2016 és: Temps

[1237; del ll.tĕmpus, -ŏris, íd.]

FILOS/PSIC – Concepte genèric al qual hom remet sempre, en referir-se als esdeveniments, als processos i a la successió de les coses i a la durada mateixa del real, en virtut de la consciència de la pròpia permanència i de la diferència que hom hi experimenta entre el que és i el que (objecte ja del record) ha estat.

FÍS/ASTR – Paràmetre real (no negatiu) que constitueix una de les quatre coordenades del conjunt continu espaitemps que permet de situar un punt material, individualitzant-lo, en una successió d’esdeveniments observats des d’un mateix sistema de referència.

TECNOL – Espai de temps que transcorre entre dos o més moments del funcionament o entre la inacció i el funcionament d’un mecanisme, dispositiu, etc.

METEOR – Estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinats.

RELIG – Dimensió de l’existència, pròpia de l’home, en contraposició a l’eternitat, que és característica dels déus i dels homes divinitzats.

Font: Diccionari.cat

El temps és un concepte físic que tothom pot experimentar en el seu dia a dia però que tanmateix és molt difícil de definir-lo de manera exacta i total. És fàcil entendre que hi ha cadenes de successos que tenen lloc de manera consecutiva però també és fàcil perdre la noció del temps en certs moments de la nostra vida. En aquests casos l’ordre cronològic sembla rebentar ja sigui per amor, per avorriment, per sofriment i ho anomenem trasbals.

L’ésser humà, segons el filòsof Martin Heidegger, seria una criatura enfocada a tenir present la seva temporalitat i això voldria dir a donar comptes del seu present, un temps no tancat. Intuïció de finitud i d’obertura davant les possibilitats de la seva existència. Aquesta característica relacionada amb la consciència el diferenciaria de la resta d’éssers vius i el projectaria vers una espiritualitat filosòfica degut a la consciència de la seva pròpia caducitat.

També Albert Einstein en digué la seva sobre el Temps. La seva teoria, tot i que complicada d’intuir esbossaria un trencament amb la física coneguda fins al moment. El temps, ens diu, és relatiu, no transcorre de manera homogènia i absoluta sinó que depèn de l’estat de moviment de l’observador. A major velocitat el temps s’alenteix. Difícil d’entendre però amb una càrrega poètica i artística elevada.

Si s’escau, també psicologia perquè el temps no passa igual de ràpid quan li fas un petó a la persona que estimes que quan estàs esperant un tren que sembla que porta mitja hora de retràs.